[Xavier Casanovas. Publicado en Barcelona Metròpolis]
Creix la preocupació pel futur de la vida a les ciutats. Ho podem copsar en espais de decisió global: l’enorme expectativa generada en cimeres com la d’Habitat III del darrer mes d’octubre a Quito, en què els principals alcaldes van debatre entorn del desenvolupament sostenible de la vida urbana; o en la incorporació en l’agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODM) d’un objectiu específic relatiu a les ciutats, el número 11: “Fer per tal que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.” I ho podem percebre en el dia a dia de la gent: en ciutats com Barcelona, l’Hospitalet o Badalona han tingut lloc de manera autoorganitzada desenes de xerrades sobre ciutats refugi, l’impacte del turisme, xarxes de ciutats per la sostenibilitat, la mobilitat i la salut, remunicipalització dels serveis d’aigua i un llarg etcètera.
Per quines raons el futur de les ciutats centra tants debats socials i polítics? En poques dades podem entendre la magnitud del que tenim entre mans: a l’inici del segle xx de cada deu habitants només un vivia a ciutat; a mig segle no arribaven a tres de cada deu, i actualment ho fa més de la meitat de la població del món. Es preveu que l’any 2050 gairebé el 70 % de la població mundial viurà en zones urbanes. A Espanya ja és actualment el 80 %. Les ciutats del món ocupen només el 3 % de la superfície de la Terra, però són responsables del 60 al 80 % del consum d’energia i del 75 % de les emissions de carboni. Ens trobem davant un procés imparable.
La massificació i el creixement de les ciutats va començar amb la Revolució Industrial. Londres, a finals del segle xix, va ser la primera a superar els cinc milions de residents. Actualment les ciutats més poblades es troben a l’Àsia i a Llatinoamèrica, i la majoria d’elles supera amb escreix els deu milions d’habitants. Les ciutats del món occidental comencen a aixecar el cap després de la major crisi econòmica viscuda els darrers tres decennis, però ho fan exhibint grans desigualtats entre la seva població i ferides no tancades. Les ciutats del Sud global han viscut creixements mancats d’ordre i control i cal repensar-les en matèria urbanística.
Estem just a l’equador del pas d’una societat eminentment rural a una d’urbana i, per tant, en aquest espai de frontera, toca aturar-nos i reflexionar sobre les possibilitats de la vida i la convivència a les ciutats. Aquest va ser justament l’objectiu del cicle de conferències organitzat el mes de novembre per Cristianisme i Justícia, la Fundació Joan Maragall, la Fundació Carta per la Pau, la revista Valors i el Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona.
Tres són al nostre parer les fronteres de la convivència avui a les ciutats: la identitat, la sostenibilitat i la cohesió. És possible construir ciutats més humanes? Com abordar els actuals reptes centrant el debat en les persones? (sigue leyendo en la web de Barcelona Metròpolis…)
Imagen extraída de: Pixabay